Els últims 150 anys han estat marcats per una acceleració tecnològica desconeguda prèviament per l'espècie humana, des de la primera revolució industrial (la màquina de vapor), passant per la segona (petroli i electricitat), fins a la tercera (informació i comunicacions). El segle XXI està marcat, tanmateix, per una nova revolució industrial, la quarta, els trets de la qual comencen a ser entesos. Ja sabem quins són els desafiaments extraordinaris als quals ens enfrontem, però també pensem que tenim poderoses eines per atacar-les.
Els principals reptes que tenim es relacionen principalment amb la necessitat d'afrontar la transició energètica cap a una economia lliure de carboni en el menor temps possible, per a una població cada vegada més gran que s'hauria d'estabilitzar cap a un límit global sostenible, encara desconegut, però al voltant de 10 mil milions. A més, aquesta població té una creixent demanda de mitjans de comunicació, informació i mobilitat, sumats a una qualitat de vida que mai no s'havia somiat.
La pregunta que ens fem és: quines són les tecnologies sostenibles que necessitem generar? com fer-les accessibles per a tothom? Quins seran els canvis socials i econòmics que es derivaran d'això?
El coneixement científic generat durant el segle XX és, sens dubte, el millor actiu que tenim per afrontar aquests reptes. Hem de fer més amb menys. Hem de construir una nova transversalitat, un nou paradigma científic. Els nanomaterials són precisament l'origen de les tecnologies que necessitem: ens permeten treure el màxim profit de la funcionalitat amb el mínim de material i energia. El coneixement que hem adquirit fenòmens a escala atòmica i molecular i el control de processos per a la nanofabricació s'han convertit en eines reals per construir aquesta nova revolució industrial.
Cicle: Nanotecnologia cap a un món sostenible sense combustibles fòssils
Organitzat per: La Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, l’Association Nationale pour l’Espagne des Membres de l’Ordre National du Mérite Français i Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB)