Presentació

Homenatge a la creativitat: Joan Guinjoan

La Residència d’Investigadors, tot fent seva la dita que “Ciència és Cultura” i en el seu deler de no posar límits a la creativitat, científica o cultural, arran de les seves activitats de difusió cientificocultural -entre les quals cal esmentar, a tall d’exemple, cicles de conferències com El Mil·lenni dels gens, Nanotecnologia: el paradigma del segle XXI, Proteòmica: eines per a la vida quotidiana en l’era postgenòmica, Música contemporània: perspectivas d’ara des de Catalunya, o les exposicions Gent i Gens o El secret de la vida: de la cèl·lula a l’ADN, duta a terme amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la descripció de l’estructura de la Doble Hèlix-, ha volgut fer un pas endavant per a lligar el món de la Ciència i de la Cultura tot just quan iniciem un nou segle: conjuminar la creació musical més contemporània amb un dels esdeveniments científics cridats a revolucionar la nostra existència: el desxiframent del genoma humà.

Es pretén, amb aquesta iniciativa, musicar i humanitzar l’ampli debat que sobre el futur de la nostra espècie ha generat aquest gran avenç científic. El projecte té el seu origen en l’encàrrec d’una peça musical que la Residència d’Investigadors va fer al mestre Joan Guinjoan. El Mestre, dotat d’un esperit de recerca permanent i obert a tots els avenços científics, una vegada endinsat en el Genoma Humà, va sentir un impuls creatiu que ha donat com a resultat aquesta partitura. Entre els 30.000 gens que creiem avui dia que conformen el genoma humà, els Professors Roderic Guigó i Francesc Abril, bioinformàtics de la Universitat Pompeu Fabra signants de la primera publicació del Genoma Humà (1), ens varen suggerir, i al mateix temps proporcionar, la seqüència del gen associat a la parla, el FOXP2, que es troba en el cromosoma 7. El Mestre Joan Guinjoan ha reflectit musicalment en la seva peça una transcripció poeticomusical de la seqüència.

Més enllà de la interpretació musical, voldríem assenyalar que aquest gen ha polaritzat l’atenció del Professor Svante Pääbo (2), Director i Cap del Departament de genètica molecular de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolucionista, en el sentit que, a partir del FOXP2, es podria determinar el moment en què els humans van canviar els seus comportaments en un SALT quantitatiu, és a dir, quan vam articular el llenguatge: el cant, els sons, la poesia i la música.

Francesc Farré i Rius, Dr.Sc
Director

Dr. Lluís Calvo i Calvo
Director científicocultural

(1) Science, Vol 291 No5507 June 2001.
(2) S.Pääbo et al...,”Molecular Evolution of FOXP2, a Gene Involved in Speech and Language”
Nature 418: 869-872 (aug 22, 2002)

ACTIVAR AUDIO