Els convents femenins de clausura eren durant els segles XVI al XVIII un dels pocs espais en què les dones podien exercir professionalment la música en un context moralment acceptat, ja que no se’ls permetia cantar en les capelles de música de les catedrals (constituïdes només per homes), i les seves actuacions en teatres sovint es consideraven immorals. La rica activitat musical (compositiva i interpretativa) desenvolupada per les dones als convents, gairebé ignorada per la historiografia tradicional, ha despertat en els últims anys un enorme interès. ¿Eren les monges considerades éssers angelicals que cantaven només per dignificar el culte diví o eren sirenes que atreien amb les seves interpretacions musicals un abundant públic extern al convent? ¿Podia ser la música una arma de resistència de les monges a les autoritats masculines que tractaven de controlar-les, com una part de la historiografia recent ha subratllat? En la conferència s’exploraran aquests aspectes a partir d’exemples de convents espanyols, italians i hispanoamericans.
Cicle: Dones i música
Organitzat per: Residència d’Investigadors