Captura, utilització i emmagatzematge del carboni i el seu paper clau en la lluita contra el canvi climàtic

La xerrada es durà a terme a les 18:00h a la plataforma GoToMeeting. 

L’enllaç per a la connexió és el següent: http://bit.ly/3iq0Q6R
El codi d'accés és 350-185-805 o bé, descarregant l'App.

No fa molt pensàvem que reduir a nivells preindustrials les emissions de gasos d'efecte hivernacle (a força de millorar l'eficiència i de descarbonitzar la matriu energètica) n'hi hauria prou per salvar el món de les conseqüències del canvi climàtic. Ara sabem que aquesta és una condició necessària però no suficient. Per tal d' evitar la devastació ambiental i econòmica , a més de reduir a zero les emissions netes globals , també caldrà esforçar-se per aconseguir un balanç d'emissions negatiu . És a dir, que a més de deixar d'emetre , s’haurà de retirar milers de milions de tones de diòxid de carboni (CO ₂ ) acumulades a l'atmosfera.

L' objectiu d'aconseguir emissions negatives a gran escala s'ha convertit en un requisit bàsic en la lluita contra el canvi climàtic. Avançar en aquesta direcció constitueix una qüestió inajornable , si el món realment pretén limitar l'escalfament a 1,5ºC , un valor considerat per molts científics com el llindar que no hauríem de traspassar si volem preservar la vida sobre el planeta tal com la coneixem.

No queda una altra que implementar , a gran escala i a el menor cost possible , un ventall de tecnologies agrupades sota la denominació de "Captura, ús i emmagatzematge del 'carboni" o CCUS (de Carbon capture, use and storage ). La idea subjacent a aquestes tecnologies és la de retirar l'excés de CO ₂ de l'atmosfera , inscrivint aquest procés en un marc d'economia circular que permeti convertir el CO ₂  recuperat en matèria primera per a l'elaboració de nous productes de valor afegit. Aquesta transmutació , de residu a recurs , parteix de la premissa d'una valorització del residu mitjançant la fixació d'un preu a les emissions de CO ₂ . El coneixement i la tecnologia ja existeixen i, a partir d'aquí , la innovació i l'economia d'escala aniran abaratint els costos. ¿Fantasies? Pensin com estava la solar el 2005 i com a uns deu anys la història ha canviat per complet.

Currículum vitae

Mariano Marzo Carpio (Carmona, Sevilla, 1951) és catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli al Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Director de la Càtedra de Transició Energètica UB- Fundació Repsol. Membre de la "Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ". Membre del Consell d'Administració de Repsol , on actua com a Conseller Independent Coordinador, president de la Comissió de Sostenibilitat i vocal de la Comissió de Nomenaments i de la Comissió de Retribucions .

Ha participat en diversos consells assessors en matèria energètica de les administracions central i autonòmica , així com d’altres institucions públiques i privades.

Manté una relació continuada amb la indústria del petroli i de gas a través de la investigació aplicada al sector (exploració i caracterització sedimentològica de jaciments) i la formació continuada. Ha treballat a Europa, EUA, Amèrica del Sud, Orient Mitjà i Nord d'Àfrica. És membre de la "American Association of Petroleum Geologists" i de la "European Association of Petroleum Geoscientists & Engineers". Ha publicat més de 125 articles en revistes científiques i editat-co-editat 15 volums temàtics. Ha estat membre de diversos consells editorials de revistes científiques internacional de gran prestigi en el camp de la geologia.

Desenvolupa una intensa activitat com a conferenciant i és analista en temes energètics i mediambientals en diversos mitjans de comunicació. La seva activitat divulgadora va ser guardonada el 2014 amb la "Distinció de la Universitat de Barcelona a les Millors Activitats de Divulgació Científica i Humanista" en la seva primera convocatòria. Mariano Marzo és també "Col·legiat d'Honor" del Col·legi d'Economistes de Barcelona.