El patrimoni geològic: un bé no renovable

El patrimoni geològic està format per tots aquells llocs o punts d'interès geològic que tenen un valor particular que els fa destacar de l'entorn circumdant per la seva rellevància  científica i / o educativa en l'explicació de la historia de la Terra, i la seva  conservació i gestió  ha ser una  prioritat de la societat global. En la societat actual s'ha incrementat sensiblement la preocupació pels problemes relatius a la conservació del nostre patrimoni natural i de la nostra biodiversitat. En aquest sentit, l'estudi del patrimoni geològic figura entre les més recents àrees d'investigació incorporades a l'àmbit de la Geologia i de la conservació de la Natura. Amb el pas el temps, aquesta nova percepció ha anat calant en la societat, que ja considera un dret, una necessitat i un deure protegir el medi ambient, promoure un desenvolupament sostenible i deixar per a les generacions futures un entorn ben conservat, incloent els elements geològics d'interès excepcional. Per posar en valor el patrimoni geològic, un bé no renovable, cal desenvolupar una estratègia de comunicació capaç de transmetre a la població i a les autoritats la importància que té la seva conservació. A més, el patrimoni geològic pot constituir un important recurs per al desenvolupament sostenible en el medi rural i fomentar l'economia local a través d'activitats eco-turístiques (geoturisme). No obstant això, la difusió i conservació del patrimoni geològic no podem realitzar-la de forma eficient sense basar-nos en un coneixement científic sòlid que ens permeti identificar aquells elements geològics singulars que ens expliquin la història del nostre passat geològic i ens permetin entendre el present i futur del nostre planeta. És en el coneixement científic on hem de cimentar les bases per a la divulgació i conservació del patrimoni geològic.

Currículum Vitae

Doctor en Geologia, Professor d'Investigació de l'CSIC, director de Geociències Barcelona, CSIC, especialista en vulcanologia física i risc volcànic. Secretari de la Secció de Risc Volcànic de l'European Geosciences Union (EGU) de 2004 a 2007, Secretari General de la International Association of Volcanology and Chemistry of the Earth Interior (IAVCEI) de 2007 al 2015, Membre de Comitè Executiu de la International Union of Geodesy and Geophysics de 2007 al 2015, secretari de la Secció de Vulcanologia de la Comissió Nacional de Geodèsia i Geofísica de 2010 a 2020, Assessor Científic de la Comissió Europea en matèria de riscos naturals per al 7è Programa Marc i H2020, Ex-Director de el Curs internacional de Volcanología i Geofísica Volcànica (IAVCEI, UNESCO, AECI) de 1987 a 1995, Director del curs internacional de Volcanoogía de loss Andes Centrales de 1993 a 1996, editor en cap del Journal of Volcanology and Geothermal Research (Elsevier) de 2007 and 2019, director del curs internacional de Vulcanologia de la Universitat de Girona des de 2011, Editor Associat de la revista Natural Hazards and Earth Sciences Studies (EGU) del 2004 al 2012, Editor Associat de la revista Minerals des 2019, President de la IUGG Geophysical Risk Commission de 2015 and 2018, i Coeditor dels llibres "Volcanoes and the Environment" (Cambridge University Press, 2005), "Caldera Volcanism" (Elsevier 2008), i La Garrotxa Volcanic Field : l'exemple de sustainable volcanic landscape management "(Springer, 2016), i" Caldera Systems "(Cambridge University Press, en preparació) i director de 30 tesis doctorals i autor de més de 270 treballs científics. Membre de l'Acadèmia Europaea des d'agost de 2014. Honorary Fellow de la IUGG des 2019. Vocal de la CEGG des 2020. 

Emissió en streaming