Una de les característiques que defineixen més clarament l’«Antropocè» és l’extinció de la megafauna, sobretot fora del continent africà. A l’inici de l’arribada dels humans s’inicia una extinció massiva de la megafauna (l’extinció del Quaternari) que inclou especies carismàtiques com els mamuts o els tigres de dents de sabre, per posar-ne alguns exemples coneguts. Altres espècies no s’extingeixen del tot, però les seves poblacions es redueixen sota mínims. Les plantes i els ecosistemes que tenim ara són segurament molt diferents dels que teníem aleshores, quan aquesta megafauna, i especialment els megaherbívors, eren dominants. Després d’aquestes extincions les praderies, similars a la sabana africana, han estat substituïdes per boscos en els ecosistemes terrestres. En aquesta conferència parlarem d’un aspecte encara més desconegut de l’«Antropocè»: les extincions massives dels megaherbívors marins i les possibles conseqüències en els seus hàbitats naturals, les praderies d’angiospermes marines.
Amb la col·laboració
Cicle: DILLUNS DE CIÈNCIA de quina manera els humans estem transformant la Terra: L'Era de l'Antropocè - IV
Organitzat per: Residència d'Investigadors
Dra. Teresa Alcoverro (CEAB-CSIC)
