Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres

Gabriel Ferrater (1922-1972) es va interessar per les matemàtiques i va cultivar la pintura i la crítica d’art. Com a poeta, en pocs anys va marcar un abans i un després en la poesia catalana. Com a traductor i consultor d’editorials, va influir en les publicacions en llengua castellana. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar intensament a la recerca en lingüística. Gabriel Ferrater i Eduard Bonet van mantenir una amistat molt forta des del 1968 fins a la mort del poeta.
El llibre Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres, publicat per la Residència d’Investigadors CISC - Generalitat de Catalunya, té 567 pàgines i presenta un seguit de reflexions i d’anècdotes que reflecteixen la mentalitat de Gabriel Ferrater i el situen en el context polític, cultural i intel•lectual dels anys seixanta. El llibre destaca la formació matemàtica de Gabriel Ferrater, les seves experiències en la carrera de matemàtiques, els seus interessos filosòfics, així com el desenvolupament de la matemàtica moderna, el gir lingüístic i el neopositivisme del Cercle de Viena que van marcar aquell període i que són importants per entendre’n el pensament. Gabriel Ferrater admirava i s’emmirallava en el novel•lista austríac Robert Musil (1880-1942) i en Ulrich, el matemàtic protagonista de la novel•la L’home sense qualitats. Gabriel Ferrater va col•laborar amb Eduard Bonet en la preparació del llibre Espais de probabilitat finits (1969), que es basava en uns apunts dels cursos d’estadística d’ESADE. La novel•la L’home sense qualitats inclou una crítica dels líders econòmics de l’Alemanya del començament del segle xx, una qüestió a la qual també fa referència el llibre Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres.