Un dels objectius principals de la biologia del desenvolupament és entendre la base genètica, ceŀlular i molecular de l’organogènesi i la morfogènesi. L’estructura tubular ramificada és el disseny estructural més utilitzat en la formació d’òrgans. Així doncs, molts òrgans essencials presents en la majoria d’organismes, com els pulmons, ronyons o sistema vascular, consisteixen en complexes estructures tubulars ramificades que desenvolupen funcions bàsiques com ara el transport de gasos i líquids. Les dades bibliogràfiques disponibles actualment indiquen que els mecanismes moleculars, genètics i ceŀlulars de la tubulogènesi (morfogènesi d’estructures tubulars ramificades) s’han mantingut altament conservats al llarg de l’evolució. L’òrgan respiratori de la Drosophila melanogaster, les tràquees, consisteix en una xarxa de tubs epitelials ramificats que es presenta com un sistema model ideal i manejable per a l’estudi de les bases de la tubulogènesi. L’anàlisi del desenvolupament traqueal ens ha aportat molta informació sobre els mecanismes bàsics de formació de tubs, però alhora també ens ha permès conèixer diversos mecanismes bàsics i generals de morfogènesi, com ara la migració ceŀlular, la senyalització ceŀlular o les interaccions entre el teixit i l’entorn. Analitzarem alguns d’aquests processos i discutirem com han contribuït a eixamplar el nostre coneixement
sobre la formació dels organismes.
Cicle: 75è aniversari del CSIC - “Ciència d’avui per a un millor demà”
Organitzat per: Residència d'Investigadors, CSIC - Generalitat de Catalunya