JORNADA INTERNACIONAL "El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma"

Què podem aprendre de cada època per mitjà dels jardins? En aquesta jornada internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició occidental i com a través seu podem conèixer aspectes fonamentals de l’època en què es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la història.

Podríem assimilar els jardins a documents no escrits sobre les relacions entre l’home i la natura que descriuen com aquestes relacions han anat canviant al llarg de la història. Així, en el jardí se sintetitzen les maneres de controlar i domesticar els elements que l’envolten: l’orografia del terreny, les aigües, els animals, les plantes. Al principi es confon amb l’origen de l’agricultura i del control del medi, com podem veure en les representacions pictòriques o escrites que ens han arribat dels jardins de Mesopotàmia i d’Egipte. Tanmateix, al jardí no trobem només plantes, no és un hort amb espècies ornamentals; és un espai carregat de simbologia on es condensen l’art, la cultura i el pensament d’una societat o d’una cultura determinada. Sovint, com a la Grècia clàssica, era un lloc sagrat que acompanyava els temples i els espais de culte o de reflexió. Des de sempre, l’home ha trobat en el jardí un lloc idíl·lic, la representació d’un món idealitzat, un estímul per als sentits, com els jardins d’esbarjo de les vil·les romanes. I, al mateix temps, el jardí proporciona indrets i situacions en què assossegar la ment i tenir cura del cos. Roma, que s’inspira en el jardí grec, convertirà el jardí privat en un objecte de luxe i de representació social. Convé ressaltar que aquestes experiències han estat comunes en totes les cultures al llarg del temps.
 

Volem estudiar els jardins antics d’una manera global i interdisciplinària. La botànica ens diu com eren els jardins antics, el què, però ens cal també l’enfocament històric per a entendre el perquè. Els jardins antics ens informen del nivell econòmic dels propietaris, de les seves preferències estètiques, de les modes, del que volien transmetre als seus contemporanis.
 

Els models estètics dels jardins grecoromans són els que inspiren els jardins renaixentistes i neoclàssics, i la seva repercussió en la societat actual és fortíssima. Apropar-nos als jardins antics no és banal; a l’antiguitat eren fonts de plaer i ara són per nosaltres fonts de coneixement.