Per què persisteixen les bretxes de gènere?

Malgrat els importants avenços durant els darrers anys, les bretxes de gènere en el mercat laboral persisteixen. Aquesta xerrada revisarà l'evolució de les diferències entre homes i dones al mercat de treball i proposarà explicacions per entendré la persistència d’aquestes diferències. Farré parlarà de la seva investigació, que inclou un experiment de laboratori a gran escala en centres d'ensenyament secundari, que s'està fent per avaluar els efectes dels permisos de paternitat.

En l'àmbit social i econòmic, el canvi més gran de les últimes dècades és la incorporació de la dona al mercat de treball. L'aprovació de lleis que no permeten la discriminació laboral, una taxa creixent de matriculació de dones a la universitat (taxa, de fet, superior a la masculina) o el control de la fecunditat, són factors que han potenciat aquest canvi. Tot i això, des de la dècada dels 90, aquesta progressió s'ha estancat. Així ho explica Lidia Farré , investigadora de l' Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC). A més, afegeix, “hi continua havent desigualtat en els salaris, on les dones cobren de mitjana un 10% menys que els homes”.

“Les normes socials són un obstacle important per a la convergència de gènere”, emfatitza Farré. “La persistència a la bretxa de gènere s'origina dins de les llars, on el treball domèstic segueix distribuint-se de forma molt desigual, especialment quan hi ha fills”. Tot i això, argumenta, les polítiques públiques són un bon instrument per contrarestar aquesta tendència. Així ho mostra una investigació liderada per la pròpia Lidia Farré , els primers resultats dels quals es van donar a conèixer a la sèrie de ' Discussion Paper Series' de l' IZA Institute of Labor Economics alemany.

A més de Farré, són coautors de la investigació Christina Felfe , de la Universitat de Constança (Alemanya); Llibertat González , de la Universitat Pompeu Fabra, i Patrick Schneider , de la Universitat de Wurzburg (Alemanya).

La investigació analitza els efectes dels permisos de paternitat, que a Espanya es van iniciar l'any 2007 i des de llavors han anat incorporant millores. En concret, analitza els efectes dels permisos de paternitat a partir d'entrevistes realitzades l'any 2020 a dos grans grups d'adolescents: el primer, els nascuts unes setmanes abans de l'aprovació de la mesura el 2007 i el segon grup, nascuts unes setmanes després.

El treball, que segueix l'enfocament “ difference - in-differences ” (mètode estadístic habitual en avaluació de polítiques), revela que els nens els progenitors dels quals van gaudir d'ambdós permisos, maternitat i paternitat, mostren actituds més igualitàries de gènere i perceben normes socials menys estereotipades.

A la feina, “demostrem que les polítiques públiques dissenyades per promoure la igualtat a la llar poden aplanar el camí cap a la convergència de gènere modelant les normes de gènere en la següent generació”. Els investigadors continuen amb la investigació i les entrevistes als joves per esbrinar si aquesta actitud més igualitària se segueix mantenint al llarg dels anys.

Currículum Vitae

Lídia Farré és científica titular a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC, i professora associada de la Barcelona School of Economics on dirigeix també el màster de Economics of Public Policies. La seva recerca es centra en entendre la persistència de les bretxes de gènere al mercat de treball i en l'anàlisi de les polítiques públiques per redreçar-les. Ha publicat en les millors revistes internacionals del seu camp com el Journal of Human Resources, Journal of Development Economics entre d'altres.

Presencial (C/Hospital, 64) +  Emissió a través de Youtube