La pol·lució de plàstic a l’oceà està considerada una amenaça a escala planetària. Cada any entren a l’oceà fins a 12,7 milions de tones mètriques (MT) de plàstic que amenacen la fauna marina, des de petits organismes fins a grans mamífers, incloent-hi els éssers humans. Recentment, s’ha vist que el plàstic allibera al medi marí compostos de carboni en forma dissolta que estimulen el creixement dels bacteris marins. En aquesta xerrada parlarem de si el plàstic pot contribuir de manera significativa al cicle de carboni i pot afectar el clima.
Curriculum Vitae
Després llicenciar-se en Química per la Universitat de Jaén, Cristina Romera Castillo va fer el doctorat en Ciències del Mar a l’Institut de Ciències del Mar-CSIC (ICM-CSIC) de Barcelona. Després d’això, va fer quatre anys de postdoc a Miami (USA) a la Florida International University i a la University of Miami. El 2016 va començar a treballar com a postdoc a la Universitat de Viena, on va estar fins a finals de 2017 en què va tornar a l’ICM-CSIC de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la matèria orgànica dissolta en l’oceà i el seu paper en el cicle de carboni. En els últims anys, ha treballat en l’alliberament de carboni per part del plàstic marí i en com les escombraries plàstica pot afectar el cicle de carboni.
Dra. Cristina Romera Castillo, Institut de Ciències del Mar (ICM - CSIC)
Institut de Ciències del Mar (ICM - CSIC)
Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació