Tuberculosi: dogmes i innovació

Ara fa 15 anys vam realitzar una observació que va revolucionar la història natural de la tuberculosi. L’observació era senzilla, però implicava uns canvis conceptuals i pràctics de primer ordre: la lesió granulomatosa no “contenia” i “aïllava” els bacils; al contrari, aquestes estructures estaven en constant evolució i remodelació. Aquest fet implicava la seva neteja per part dels macròfags alveolars, que es transformaven en escumosos en acumular els lípids de les membranes de les cèŀlules necròtiques que fagocitaven. I entre ells, els bacils no replicatius que havien aconseguit resistir la resposta immune contra ells. Els macròfags escumosos, en envellir, són drenats pels espais alveolars, i amb aquest drenatge la possibilitat de generar constantment noves lesions. D’aquí sorgeix la “hipòtesi dinàmica”, que defensa que la infecció tuberculosa latent és la conseqüència de la constant reinfecció endògena, i no del manteniment de bacils no-replicatius tancats en petites lesions antigues.

D’aquesta noció sorgeix el concepte que la infecció i reinfecció per Mycobacterium tuberculosis no es pot evitar ni amb la millor de les respostes immunes, i que per tant l’obtenció d’una vacuna profilàctica contra la TB és impossible; i alhora donava lloc al disseny de la vacuna RUTI, la primera vacuna terapèutica, que sorgeix com a complement del tractament antibiòtic.

Recentment, el nostre grup ha tornat a fer un altre salt “anti-convencional” en TB: el pas de la lesió granulomatosa controlada present en la infecció latent a una lesió cavitada, no es deu a una immunodepressió local, com sempre s’ha teoritzat, sinó que
es deu a una resposta infl amatòria desmesurada i a l’acumulació local de diferents lesions. Aquest fet és possible al pulmó superior a causa d’una menor capacitat estructural per drenar bacils i d’una capacitat de control immunològic endarrerit degut a la deficiència en la seva xarxa capiŀlar. El creixement desmesurat i sincronitzat d’aquestes lesions permet la seva fusió i la inducció de les lesions característiques de la malaltia tuberculosa.

Tot plegat permet una nova orientació en les polítiques de prevenció i tractament de la TB que inclou l’administració de fàrmacs antiinflamatoris coneguts; i de probiòtics específics —com el Nyaditum resae, desenvolupat per Manremyc, una “spin-off ” de l’IGTP— que permeten la inducció d’una resposta immune més equilibrada. L’assumpció d’alternatives “out of the box”, lluny dels dogmatismes, dibuixa un futur esperançador en el control d’aquesta malaltia, en un moment en què el seguiment dels antics dogmatismes comença a certifi car-ne els mals resultats, com és el cas del fracàs recent de la vacuna MVA85A d’Oxford.

Cicle: Desafiaments del Segle XXI. La Veu de la Medicina, III

Organitzat per: Residència d'Investigadors. COL·LABOREN: Fundació Clínic Barcelona, IDIBAPS, RESA i Col·legi Oficial de Metges de Barcelona