Virreis catalans a Amèrica

Els estudis actuals sobre la noblesa catalana en l’època moderna pretenen superar tres mites que han llastrat la imatge d’aquest estament a Catalunya. El primer mite ha estat el de la seva precarietat, en contrast amb la noblesa castellana. L’anàlisi de la noblesa a Catalunya revela un creixement inqüestionable al llarg dels segles XVI,XVII i XVIII, amb un pes específic molt rellevant en la societat catalana, tant quantitativament com qualitativament. El segon mite ha estat el de la seva solitud i aïllament. La interrelació entre la noblesa catalana i la castellana és ben palesa, com també la projecció d’aquesta noblesa en el conjunt de la societat catalana. El tercer mite ha estat el de la seva escassa coŀlaboració amb la monarquia. Per contra, avui és irrefutable l’evidència de l’extraordinària funcionalitat que la noblesa va representar a Catalunya per a la Corona. Aquest cicle de conferències se centrarà bàsicament a demostrar el paper transcendental que en la trajectòria de la monarquia va tenir la noblesa catalana, i en particular incidirà en la seva funció com a pedrera de virreis a Amèrica, a través de les biografies de dos personatges històrics de vides apassionants: el marquès de Castelldosrius i el virrei Amat. En aquest cicle de conferències quedarà ben explícita la relació triangular de la noblesa catalana, la Corona i Amèrica.