LES ARTS EN L’ÈPOCA DE L’ESPAI

La preocupació per endinsar-se en les dimensions del concepte d’«espai» ha presidit el pensament contemporani de manera gairebé omnipresent en un gran nombre de disciplines. La ductibilitat del concepte i les seves signifi catives implicacions per al desenvolupament de les societats humanes han propiciat un ampli ventall de refl exions, tant en la seva dimensió diacrònica com sincrònica: en aquest sentit, es pot recordar, a tall d’exemple, que el diàleg fecund entre «espai», «geometria » i «matemàtica» ja es remunta a l’antiguitat clàssica. Es pot tenir en compte, també, que el format axiomàtic de la geometria plana euclidiana va ser la base del que avui coneixem com a «Geometria Eŀlíptica» (Riemann) o «Hiperbòlica» (Bolyai- Lobactecvsky-Gauss), que ens van conduir, així mateix, per necessitats de la física moderna, a les geometries, no-euclidianes, sense les quals difícilment hauria estat possible d’abordar la descripció de l’espai i del temps corb (Einstein), entitat gràcies a la qual s’han pogut conèixer un gran conjunt d’elements físics de l’Univers.

Es pot dir que la idea de «espai» ha estat, i és, un autèntic «topos» on es troben, en un diàleg fructífer, les ciències humanisticosocials amb les experimentals. Així, la interrelació entre les categories d’«art» i «espai» es converteix en una eina per escometre multitud de situacions i problemes: la progressiva presa de consciència del paper central de la idea d’«espai» ha propiciat una millor i major comprensió de la necessitat d’enfrontar- se a la problemàtica de l’«espai» des de diversos enfocaments. Per això, les múltiples interfícies que es produeixen entre «creació artística» i «espai» són un magnífi c instrument per estudiar, de manera inteŀligent, tot allò que està relacionat amb la reflexió, el coneixement i la gestió del concepte d’«espai».

Respecte a l’«espai» i l’«art», però, sorgeix inevitablement la pregunta sobre com es pot concebre aquell en l’àmbit d’aquest.
Tant en l’«art» com en altres camps, el concepte d’«espai» s’usa en diferents sentits. Amb vista a abordar l’esmentada problemàtica, la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya i l’Institut Goethe de Barcelona van organitzar, l’octubre de 2007, un simposi internacional sota el títol d’«Art i Espai», que va voler presentar algunes de les concepcions espacials en l’art i coŀlocar-les sobre una base teòrica i filosòfica.

Tots aquests aspectes es poden apreciar, de manera precisa, a la present edició, que, gràcies a la coordinació de la Dra. Ana
María Rabe, es constitueix en un instrument de primer ordre per conèixer i refl exionar sobre les esmentades interrelacions així com sobre un gran nombre d’aspectes col·laterals que sorgeixen del fructífer diàleg. La Residència d’Investigadors i l’Institut Goethe de Barcelona se senten especialment orgullosos d’haver organitzat aquell cicle de conferències que ara es plasma en aquesta obra, que permetrà a tots els estudiosos i interessats aprofundir en aquest temàtica, un problema que en les últimes dècades s’ha convertit en objecte de pública discussió a través, per exemple, de la intervenció de molts artistes i arquitectes en l’espai públic de les nostres ciutats, amb la confi guració de nous usos d’aquests espais.

Francesc Farré (Director)
Lluís Calvo (Director cientifi cocultural)

Per a sol·licitar aquesta publicació a ho podeu fer a :