Literatures orals i nous espais de comunicació a la Mediterrània
Autor: Lluís Calvo and Maria-Àngels Roque (dirs.)
Editat amb motiu del Simposi Internacional «Literatures orals i nous espais de comunicació a la Mediterrània», celebrat els dies 1 i 2 de març de 2002 a la la Residència d’Investigadors, organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i amb el suport de Catalunya Ràdio i TV3.
Existeix un imaginari col·lectiu intercultural mediterrani? Hi ha visions compartides? O l’ambigüitat, i fins i tot el rebuig, són els eixos dels discursos? Allò que sí que és cert i que ningú no posa en dubte és que moltes tradicions que creiem ben «nostres» són, a la vegada, també «dels altres», fruit dels contactes de llarga durada, de les migracions, del comerç o dels processos civilitzadors mutus.
Si s’analitzen les tradicions difoses des del nord d’Àfrica fins a Istanbul, des d’una riba fins a l’altra de la Mediterrània, es constata la pervivència i la presència, real i efectiva, de la literatura i de la tradició oral en la creació literària i audiovisual.
Per aquestes qüestions, el simposi es presentà com una novetat en l’àmbit cultural i científic mediterrani, atès que els temes proposats mai no s’havien tractat amb l’amplitud amb què es presentaren, encara que cal reconèixer que, en el passat, sí que hi va haver reunions sectorials d’escriptors i d’altres especialistes. Amb tot, mai no s’havia fet una trobada de les característiques d’aquest simposi, amb una mirada creuada d’ambdues ribes mediterrànies en la qual es presentés, d’una manera àmplia, el panorama de la influència i de la presència de les literatures populars en la creació literària o en la producció audiovisual actual.
Per a sol·licitar aquesta publicació a ho podeu fer a :