L’aplicació de la genètica a l’arquitectura de manera interdisciplinària implica actualment una nova mirada a l’ecologia, al medi ambient i als mitjans digitals en l’arquitectura, en una autèntica fusió biodigital. A partir de la rellevància que tenen els nous paradigmes digitals en el procés de projectar, en l’arquitectura digital i en l’arquitectura experimental més avançada, les noves tecnologies permeten un nou apropament a nous processos de producció (Data Driven Production, CNC) que poden desenvolupar una arquitectura no estàndard, més propera a la lògica del gen que a la dels processos industrialitzats en cadena. Mercès a aquesta interfície s’obre una nova manera d’en tendre l’arquitectura com també una nova manera de projectar cibernèticament, digitalment i mediambientalment.
Cicle: Desafiaments Globals per al S.XXI: la veu de la Ciència
Organitzat per: Residencia d'Investigadors
