Des de les observacions de Galileo Galilei, l’escrutini del cel ha estat constant. Els grans telescopis moderns, tant els òptics com els radiotelescopis, i la posada en òrbita d’instruments capaços d’operar en totes les longituds d’ona de l’espectre, han propiciat un salt espectacular en la recerca en astrofísica al llarg del segle xx i principis del xxi. El disseny i la construcció dels futurs telescopis gegants, tant a terra com a bord de satèŀlits, i l’obertura de noves fi nestres a l’Univers —astronomia de neutrins i d’ones gravitacionals— provocaran al llarg del segle xxi una crisi de coneixements que comportarà, sense cap dubte, una visió més profunda i rigorosa del Cosmos i d’altres àmbits de recerca, ateses les possibilitats extraordinàries de dur a terme experiments que, en l’atmosfera terrestre, són molt més difícils de fer.
Cicle: Desafiaments Globals per al S.XXI: la veu de la Ciència
Organitzat per: Residencia d'Investigadors