Ciència en temps de crisi

Al sistema espanyol de ciència i tecnologia li cal una posada al dia urgent que li permeti augmentar els seus nivells de competitivitat. En aquest context, la crisi ofereix una oportunitat per emprendre uns canvis que són absolutament necessaris. A la reforma del sistema financer, del mercat laboral i de les pensions, hi hauria de seguir la del sistema de creació de coneixement. Això inclou les universitats, els Organismes públics d’Investigació (particularment el CSIC) i els centres de recerca vinculats a hospitals. El futur s’ha d’erigir sobre el talent i per això cal formar, atraure i retenir el millor «cervell d’obra», que, per oposició a la «mà d’obra», ens ha de permetre assolir aquesta cobejada «economia del coneixement». Es tracta d’una tasca que requerirà la participació de mestres, investigadors, polítics, filantrops i de tota la societat, que ha de prendre consciència del valor que té la ciència per al seu benestar.