Encara que quan mirem cap al sentiment humanitari pensem que és un fenomen dels nostres dies, l’àmbit de competència de les ONGs, una manera de superar el dèficit de dignitat de l’acció de la política i dels estats, la veritat és que va sorgir al mateix temps que ells: quan també es va considerar que els estats, la ciència, el comerç o la guerra eren els instruments que permetrien portar el progrés de la civilització i la millora de les condicions socials allí on n’estaven mancats.
Com a nouvingut a una família de termes emprats en parlar de l’alleujament del sofriment aliè (magnanimitat, filantropia, caritat o beneficència, entre altres), el neologisme humanitari, que va aparèixer en castellà cap a 1832-1833, procedent del francès humanitaire (tardor de 1831), va tenir en les dècades següents signifi cacions molt diverses, paraŀleles a les dels seus corresponents en anglès, francès o italià, com a mínim. Un intrús que es va veure involucrat en la pugna sostinguda a tot Europa pels contendents defensors de diferents models socials, paradigmes científics i concepcions religioses.
Però a més, i més enllà de l’exemplificació de conflictes ideològics, el pensament humanitari es va mostrar com un element de la dinàmica de la institucionalització de valors i, en conseqüència, de l’actualització cultural dels paràmetres d’interpretació de la realitat.
Cicle: Humanitarisme, Ciència i Medicina, en la Pau i en la Guerra
Organitzat per: Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF, en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Dirección General de Investigación.
Podeu seguir les nostres conferències en streaming
