El bagul de la Piquer: memòria sentimental i lectures de gènere en la copla

Molt popular en els anys 1930, molt ben tractada pel Franquisme en la postguerra i menyspreada amb els nous aires de modernitat, la copla és una forma de cançó que perviu fins als nostres dies amb sort i matisos diferents, convertida en una de les millors vies subculturals per representar la història sentimental d’Espanya. La copla no és només cosa de dones, però, tant en les lletres com sobre els escenaris o a les pantalles de cinema, elles hi porten la veu cantant. De la Piquer a Martirio, de la Pantoja a la Shica, les coples viatgen i creixen en l’imaginari coŀlectiu carregant en el seu bagul representacions de la feminitat que van del masclisme més abjecte al feminisme militant. Els seus textos reflecteixen la situació social i legal de la dona a Espanya en diferents moments històrics i algunes cèlebres cantants s’apropien d’aquests textos per subvertir el context sexista en el qual van ser creats. La copla ofereix un espai privilegiat tant per analitzar la relació entre música popular i gènere com per explorar les interpretacions d’un mateix text musical en circumstàncies històriques i contextos estètics molt diversos.