El càlcul de la compassió: raons i passions del compromís humanitari de les pioneres en la infermeria en la segona meitat del segle XIX

Quan Henry Dunant apeŀlava a la urgència de crear «un cos d’infermeres voluntàries, diligents, preparades i iniciades en aquesta tasca [...] que havien de ser reconegudes i aprovades pels caps de campanya» no sols estava plasmant les seves impressions sobre la feina desenvolupada per les valentes dones de Castiglione durant la batalla de Solferino (1859), sinó que també s’estava fent ressò de diferents iniciatives posades en marxa per dones de procedència molt diversa. Des de contextos molt heterogenis, les protagonistes que destacaren en la configuració històrica de la identitat professional de la infermeria —Florence Nightingale, Mary Seacole, Hélene Pavlovna, Valérie de Gasparin, Dorothea Dix o Clara Barton— estigueren lligades directament o indirectament a la pràctica humanitària.

Aquest compromís de les pioneres revela una inteŀligent combinació de raons i passions: de coneixement científic i negociació política, de vocació quasi divina i d’exaltació de certes virtuts femenines com ara l’abnegació, la paciència, la dolcesa i la discreció. La posada en marxa d’aquests incipients cossos d’infermeres necessità no només l’entusiasme de Dunant, sinó
també un metòdic càlcul de la compassió que, gràcies a aquestes líders femenines, va transformar les cures en una característica central de l’ethos humanitari.

Cicle: ETHOS Humanitari i Guerra: raons i passions, ideologies i creences

Organitzat per: Grup de recerca «cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» IMF-CSIC, Direcció General de recerca, Residència d'Investigadors