El consolat de Mèxic a Marsella, centre neuràlgic de l’ajuda als republicans espanyols (juliol de 1940 - novembre de 1942)

Després de la desfeta de la República espanyola, Mèxic, governat pel president Lázaro Cárdenas, va seguir ajudant activament els milers i milers de republicans espanyols que havien cercat refugi a França. Nomenat cònsol general de Mèxic al país gal al principi de 1939, Gilberto Bosques (1892- 1995) fou un dels principals artífexs d’aquella solidaritat activa. Quan va haver de fugir de París a causa de la invasió alemanya el juny de 1940, Gilberto Bosques instal·là el consolat a Marsella, capital marítima cap a on convergien tots els qui intentaven escapar de les forces de l’Eix. Al llarg de dos anys i mig, Bosques i els seus coŀlaboradors organitzaren una enorme activitat d’ajuda i suport en favor dels refugiats espanyols.
Aquella ajuda fou tant material i econòmica com sanitària i jurídica. El consolat va posar en marxa diversos dispositius d’allotjament dels refugiats, sigui finançant el lloguer d’habitacions a hotels o cases particulars de la ciutat, sigui llogant dos châteaux que foren un recés de pau, llibertat i creativitat cultural, essencials enmig de la situació viscuda pels exiliats. A
més, Gilberto Bosques va intervenir amb molta eficàcia en el camp jurídic per tal d’impedir les extradicions reclamades per les autoritats franquistes. 

Videoprojecció: Visa al Paraíso (Versió castellana, 2010; 108 min.). Produït i dirigit per Lillian Liberman.
Sessió coorganitzada per Gabriela Rodríguez Fernández, en coŀlaboració amb l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH-UB).

Cicle: ETHOS Humanitari i Guerra: raons i passions, ideologies i creences

Organitzat per: Grup de recerca «cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» IMF-CSIC, Direcció General de recerca, Residència d'Investigadors