Inspirada en les Ciutats Jardí angleses, la vegetació al Park Güell havia de tenir des del començament una importància cabdal. El plantejament original de la vegetació segueix dos plans d’actuació paraŀlels als constructius: la intensa intervenció arquitectònica al voltant de la porta principal es tradueix en una forta utilització de plantes ornamentals, ben adaptades als jardins i patis mediterranis, amb algunes espècies típiques dels jardins modernistes. Per sobre de la plaça central el propòsit és mantenir el paisatge agrícola preexistent, constituït principalment per garrofers i oliveres. El fracàs comercial de la urbanització prevista explica l’evolució de la vegetació de les parceŀles no ocupades, envaïdes avui per esclerofi ŀles —com troanes, aladerns i pitòspors— amb fruits dispersats per ocells. Quasi un segle més tard podem considerar el Park Güell el darrer jardí modernista i un dels primers jardins mediterranis de Barcelona.
Cicle: Jardins i creadors, a la Catalunya del Segle XX
Organitzat per: Residència d'Investigadors