Els jardins de Salvador Dalí, jardins i les avantguardes històriques (del s XX)

Dalí és un artista polifacètic: pinta, esculpeix, dibuixa, grava, dissenya interiors i logotips publicitaris, realitza escenografi es per a obres de teatre, i també de cinema, coŀlabora amb Buñuel en una peŀlícula, escriu diverses obres autobiogràfi ques i tractats sobre art, elabora i desenvolupa teories, i també és un molt bon paisatgista. Per fer tot això, no para de treballar incansablement.

Els jardins de Dalí ens serveixen de suport o de pretext per expressar algunes inquietuds sobre els jardins en particular i sobre el paisatgisme en general. Al mateix temps i encara que sembli una paradoxa, en ells trobem algunes respostes a les qüestions que plantegem. Aquesta contradicció és també una forma d’apropar-se a la suposada discordança en els plantejaments de Dalí, que juga a enfrontar qüestions aparentment oposades.

Molts jardins són obres d’art. Els tres de Salvador Dalí són a més obres d’art sorprenents, llocs d’experimentació, als quals, en comparació amb les seves altres obres, no s’ha atorgat la importància que els correspon. Tampoc no hi ajuda el fet que el jardí sigui una creació perible i canviant, sobretot quan cessa l’obstinació del jardiner que el va crear.