Després dels primers enregistraments de potencials bioelèctrics del cor per Kölliker i Muller l’any 1856 en la granota, i del primer electrocardiograma en l’home el 1887 per Waller, s’ha produït un gran desenvolupament tecnològic per a l’estudi dels mecanismes i el tractament de les arítmies cardíaques.
En aquesta presentació, revisarem el potencial científic dels diferents models experimentals en cor in situ, en cor aïllat perfós, en preparacions de teixit miocàrdic i en cèŀlules aïllades, tant en models animals com en el propi model humà. Ens centrarem a analitzar els avenços en la recerca translacional sobre fibriŀlació auricular i sobre les arítmies secundàries a la isquèmia miocàrdica i a la insuficiència cardíaca, atès que són les més prevalents a la pràctica clínica.
El coneixement de l’electrofisiologia del cor, tant en situació normal com en situació patològica, derivat dels estudis experimentals, ha fet possible l’èxit dels tractaments actuals amb desfibriŀladors implantables per a la prevenció de la mort sobtada i dels marcapassos de resincronització cardíaca, en els pacients amb insufi ciència cardíaca.
Cicle: Desafiaments del Segle XXI. La Veu de la Medicina, III
Organitzat per: Residència d'Investigadors. COL·LABOREN: Fundació Clínic Barcelona, IDIBAPS, RESA i Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Podeu seguir les nostres conferències en streaming
