Malgrat que en l’Edat Moderna la majoria de les dones no podien rebre un aprenentatge formal en els gremis artístics com els dels pintors i escultors, en aquella època ja n’hi va haver algunes d’importants fos perquè algun gremi els van permetre apendre l’ofici de manera formal, com el cas d’Harlem (Holanda), o perquè en ser filles d’algun mestre artista van rebre un aprenentatge informal en el taller patern. Per alguna d’aquestes dues raons, o d’altres, en els segles XVII i XVIII hi va haver pintores destacades com les italianes Artemisia Gentileschi (1593-1658) i Sofonisba Anguisola (1532-1623). Ni en el cas espanyol ni en el català hi va haver pintores similars però sí alguna escultora –Luisa Roldán (1652-1706)– i artistes amb treballs de menor qualitat que els de les mencionades. L’abolició dels gremis vers mitjan el segle XIX no provocà un canvi immediat en l’escassa presència femenina en la producció artística. La situació començà a canviar a finals del segle XIX, destacant en aquest sentit a Catalunya Lluïsa Vidal (1876-1918), l’obra de la qual de vegades ha estat atribuïda a Ramon Casas a causa de la seva qualitat artística.
Cicle: Jornades d'Història del Treball de les Dones a Catalunya, segles XVIII-XX
Organitzat per: Residència d'Investigadors