La industrialització catalana va ser possible en gran part perquè va disposar d’una abundant ma d’obra femenina, sobretot en el sector tèxtil que com se sap fou el que va tenir més pes en el nostre país. El treball femení també va ser important en altres treballs especialitzats com, per exemple en els sectors del calçat, la impressió, el metal-gràfic o el conserver... Tanmateix la quantificació d’aquest treball és problemàtica a causa de la deficiència de l’enregistrament que se’n feia en els padrons i els censos de població. No obstant, la consulta d’altres fonts documentals està descobrint les altes taxes d’ocupació femenina en diferents àmbits laborals en els segles XIX i XX. Treballaven tant les solteres, com les casades i les vídues, si bé en proporció diferents; la de les casades depenia en gran part del nombre i l’edat dels fills. Aquesta presència femenina en el món laboral va ser obstaculitzada per la ideologia, la legislació i els sindicats –dominats pels obrers–, sobretot des de principis del segle XX perquè es considerava –per raons diferents– que les dones s’havien d’estar a casa, segons concebien les idees de la domesticitat i de l’home breadwinner
Cicle: Jornades d'Història del Treball de les Dones a Catalunya, segles XVIII-XX
Organitzat per: Residència d'Investigadors