Llengües que no ho semblen: la descoberta de les llengües de signes

Els sistemes gestuals de comunicació que les comunitats sordes han emprat tradicionalment han estat percebuts de manera sistemàtica com una invenció pròpia de les persones sordes per compensar la falta d’accés ple a la llengua oral. Des de la segona meitat del segle xx, però, la lingüística ha demostrat que aquests sistemes tenen totes les propietats defi nitòries de les llengües naturals humanes, amb la particularitat que s’articulen i es perceben per la via gestual-visual. Aquesta descoberta ha contribuït a l’emancipació de les comunitats de signants i a la recuperació progressiva dels seus drets lingüístics i cívics, i un exemple ben pròxim n’és l’aprovació recent de la llei de llengua de signes catalana al Parlament de Catalunya.