Coincidint amb l’inici del miŀlenni, apareix un nou tòpic en l’escena de la ciència i la tecnologia: els anomenats metamaterials. Es tracta d’estructures artificials, basades en agrupacions periòdiques de materials convencionals (metalls i/o dielèctrics), amb les quals es poden aconseguir propietats electromagnètiques, òptiques i inclús acústiques inusuals. Per això és necessari estructurar i dissenyar adequadament les inclusions que formen aquests medis, essent possible obtenir característiques que van més enllà de les que presenten els seus elements constitutius. Entre aquestes, es poden destacar la propagació d’ones de retrocés, la refracció negativa, la super-resolució i el guiatge de la llum. Els metamaterials tenen aplicació en camps molt diversos, tals com l’òptica, l’electrònica, la diagnosi mèdica i les telecomunicacions, entre d’altres. Des del «big bang» dels metamaterials l’any 2000, l’activitat de recerca en aquest tòpic ha crescut de forma exponencial, alhora que ha augmentat el seu impacte mediàtic i social (en bona part derivat de les notícies aparegudes sobre invisibilitat), i l’interès mostrat per la indústria.
Cicle: Desafiaments Globals per al S.XXI: la veu de la Ciència
Organitzat per: Residencia d'Investigadors
Podeu seguir les nostres conferències en streaming
