Norman Bethune (1890-1939): humanitat, humanitarisme

L’ethos invoca l’essència més humana. Implica la literalitat de posar-se en el lloc de l’altre, un moviment que, des de la comprensió i el compromís, ens ha permès avançar com a espècie. L’elecció de Norman Bethune per a aquesta ocasió no té més objectiu que el d’aprofundir en la seva rebeŀlia com a primer pas de la seva carrera humanitària. 
És a dir, enfront de la religiositat dels seus pares, presbiterians ortodoxos i practicants, el Dr. Bethune va elegir els desheretats, perquè era el gest més contestatari que va acudir-se-li davant la imposició de Déu: descendir als inferns dels homes. Ho féu, de molt jove, alfabetitzant obrers europeus famèlics que arribaven a les duríssimes feines de la indústria fustera als boscos canadencs. I ho féu en tres guerres (la primera d’elles com a portalliteres, ni tant sols com a metge): Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Xino-Japonesa.
Abraçar el comunisme no fou sinó una excusa per exercir de metge en la convicció que combatre la malaltia era lluitar també contra la injustícia i tots aquells que les propiciaven, tot fent-ne un estil de vida.

Videoprojecció: Bethune (VO anglesa i francesa, 1964; 58 min.). Dirigit per Donald Brittain.
Sessió coorganitzada per Natalia Fernández Díaz-Cabal, en coŀlaboració amb la Fundació Canadà i l’Ambaixada de Canadà.

Cicle: ETHOS Humanitari i Guerra: raons i passions, ideologies i creences

Organitzat per: Grup de recerca «cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» IMF-CSIC, Direcció General de recerca, Residència d'Investigadors