Ara fa 100 anys del descobriment de l’infart agut de miocardi. En aquest temps s’ha avançat molt per reduir les seqüeles que deixa en la qualitat i quantitat de vida del malalt. Tanmateix, en el moment actual, on una majoria de malalts són sotmesos a angioplàstia primària, continua quedant una cicatriu cardíaca (certament més petita), però sense capacitat contràctil.
Les noves opcions terapèutiques que aporten les cèl•lules mare i la enginyeria de teixits cardíac poden ajudar a minvar o eliminar aquesta cicatriu. El nostre grup esta treballant activament en constructes biològics i sintètics capaços d’integrar-se en el miocardi i regenerar la zona infartada. En alguns d’ells, hem passat de la fase cel•lular al model murí, posteriorment al model porcí (el més proper a l’home des del punt de vista de fisiopatologia cardiovascular) i finalment estem fent la translació en assaigs clínics fase I en humans. L’ús de polímers biològics o sintètics, conjuntament amb cèl•lules mare i factors de creixement constitueixen una nova disciplina, l’enginyeria de teixits, que engloba la biologia, la tecnologia i la química, i és una promesa que comença a donar fruits.
Cicle: Desafiaments del S.XXI. La Veu de la Medicina III
Organitzat per: Residència d'Investigadors. COL·LABOREN: Fundació Clínic Barcelona, IDIBAPS, RESA i Col·legi Oficial de Metges de Barcelona