Nous escenaris: els circuits neuronals implicats en la depressió i esquizofrènia. Avenços

Des de ja fa molts anys, se sap que les malalties del cervell representen una despesa econòmica de primer ordre a les societats avançades. Un estudi recent de l’European Brain Council calcula en gairebé 800.000 milions d’euros per any el cost de totes les malalties cerebrals a l’Europa dels 27 (Smith, Nature 2011). Aquesta xifra comprèn tant els costos directes (medicines, tractament, etc.) com els indirectes (baixes laborals, repercussió a l’entorn familiar, etc.) del gran ventall de malalties neurològiques i psiquiàtriques, com també altres problemes derivats d’un mal funcionament del cervell (migranyes, addiccions, tumors, etc.).

Les malalties psiquiàtriques són les responsables d’una tercera part d’aquest cost, amb la depressió en primer lloc, seguida pels trastorns d’ansietat i els trastorns psicòtics (esquizofrènia i síndromes relacionades). La depressió afecta un percentatge molt elevat de la població. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, una de cada cinc dones i un de cada deu homes patiran un episodi de depressió al llarg de la seva vida. La depressió es caracteritza per una gran varietat de símptomes, entre els quals destaquen la pèrdua d’interès en les activitats habituals, la incapacitat d’experimentar plaer, els sentiments de culpa i poca autovaloració, la pena i el plor incontenibles, els trastorns del son i la gana, l’ansietat, les dificultats de concentració, i els problemes de memòria, etc. El tractament de la depressió es realitza habitualment amb fàrmacs, que són efectius únicament en dues terceres parts dels pacients després de tractaments perllongats (mesos). Els pacients que no responen a diverses estratègies de tractament representen un problema de primera magnitud atesa la seva tendència a cometre suïcidi pel gran patiment psicològic que experimenten.

Durant els darrers 20 anys s’han identifi cat diverses àrees cerebrals implicades en la fi siopatologia de la depressió. Entre elles destaca una part de l’escorça prefrontal, l’escorça cingulada ventral (ECV), la funció de la qual sembla estar augmentada en grups de pacients que no responen als tractaments habituals. Aquesta es una àrea clau en el funcionament del cervell i molt probablement la seva alteració porta associada una cascada d’alteracions en altres àrees cerebrals que són les responsables de la variada simptomatologia depressiva. La importància dels circuits cerebrals originats en l’ECV es demostra perquè la seva estimulació a alta freqüència té efectes antidepressius en pacients que no responen a cap altre tractament.

Pel que fa a l’esquizofrènia, es tracta d’una malaltia d’etiologia desconeguda i amb molt pitjor pronòstic que la depressió, ja que el seu tractament és purament simptomàtic, amb els fàrmacs antipsicòtics, que són efectius només en els símptomes anomenats “positius” de l’esquizofrènia (agitació, parla i pensaments incontrolats, actituds violentes, aŀlucinacions, etc.). Altres símptomes, com els negatius (ansietat, sentiments depressius, aïllament social, etc.) o els problemes cognitius, no tenen cap tractament adequat. Les alteracions cerebrals en esquizofrènia són força més complexes que en depressió, ja que hi està implicat un gran nombre d’àrees i circuits cerebrals, però on també destaca l’escorça prefrontal.

Els estudis amb tècniques de neuroimatge, com també els nombrosos treballs amb animals d’experimentació que s’estan duent a terme permetran en un futur no gaire llunyà identificar els elements ceŀlulars i neuroquímics a partir dels quals es podran desenvolupar nous medicaments per a un millor tractament d’aquestes dues malalties psiquiàtriques de tanta repercussió a la nostra societat.