Nous tractaments de l’hepatitis crònica C

El virus de l’hepatitis C és molt prevalent i afecta aproximadament un 2% de la nostra població. Amb el pas dels anys, una proporció important de pacients amb aquesta infecció crònica desenvoluparan cirrosi hepàtica, càncer de fetge i alguns d’ells hauran de rebre un transplantament de fetge. El tractament de l’hepatitis C ha estat fins avui l’interferó associat a la ribavirina, dos fàrmacs antivirals que actuen estimulant la immunitat enfront d’infeccions virals. Fins fa molt pocs anys, no hi havia cap sistema “in vitro” per estudiar el virus, i per aquest motiu els avenços en el camp del tractament de la infecció han estat molt petits. Fa poc, es va desenvolupar el primer “replicó” del virus, és a dir, una estructura subgenòmica que codifica les regions no estructurals del virus i és capaç de replicar i perpetuar-se en cultiu ceŀlular. Això va permetre d’estudiar i dissenyar molècules amb efecte inhibidor sobre algunes de les proteïnes del virus. Es així com l’any 2006 es va aconseguir desenvolupar el primer medicament dirigit contra una proteïna del virus, en concret la proteasa viral. La cursa cap a l’obtenció de nous fàrmacs ha estat molt ràpida i avui ja disposem al mercat de dos inhibidors de la proteasa (boceprevir i telaprevir) i un seguit de nous medicaments que estan en fases avançades de desenvolupament (anàlegs nucleòtids, inhibidors de la polimerasa, inhibidors de la NS5A). És previsible que en uns anys l’hepatitis C es pugui eradicar amb tractaments curts i segurs, sense l’ús d’interferó.