Noves eines terapèutiques per tractar la fibrosi pulmonar

La fibrosi pulmonar idiopàtica és la patologia pulmonar intersticial més freqüent i letal al nostre país, amb una supervivència mitjana de 2-4 anys des del diagnòstic. Des de l’entrada al segle xxi hem assistit a un avanç no només quant al diagnòstic de la malaltia sinó també en l’àmbit del coneixement fisiopatològic que es desencadena en el procés fibròtic, i, consegüentment, en els fonaments de «l’era antifi bròtica pulmonar». Per tant, hem passat d’una patologia infradiagnosticada i tractada amb una base «antiinflamatòria» (actualment sabem que, lluny de ser efectiva, provoca més mortalitat associada), a treballar de manera multidisciplinària en equip per identificar aquests pacients en fases inicials de la malaltia i així aplicar noves estratègies terapèutiques que inhibeixin el procés desencadenat. Aquest any l’agència espanyola del medicament ja ha aprovat a mercat el primer fàrmac antifibròtic pels beneficis demostrats en aquests pacients, i existeix un ventall d’altres fàrmacs antifibròtics en assaig clínic que podrien afegir-se a aquesta aplicació. Així mateix, continuen essent molts els esforços en recerca experimental per assolir una teràpia que millori la supervivència, que permeti individualitzar el tractament òptim per a cada pacient i, en un futur, que permeti avançar cap a la regeneració del teixit lesionat.