Noves perspectives: neuroimatge en les malalties degeneratives

Les tècniques de neuroimatge, fonamentalment la tomografia per emissió de positrons i la ressonància magnètica, han esdevingut instruments d’alt poder per evidenciar i quantificar l’atròfia cerebral associada a l’envelliment normal i a malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer, Parkinson i Huntington, entre altres. La ressonància magnètica és la tècnica més emprada en l’estudi del deteriorament cognitiu i les demències a causa del seu caràcter no invasiu i a la seva alta sensibilitat per detectar petits canvis en l’estructura i la funció cerebrals en períodes de temps molt curts. Permet l’estudi “in vivo” de l’evolució de la degeneració cerebral des de les fases preclíniques de les malalties, molts anys abans del seu diagnòstic, fins a les fases finals de demència. Recentment, hi ha hagut un avenç exponencial en les tècniques d’anàlisi de la imatge que ens facilita investigar la desintegració progressiva de les complexes xarxes neuronals associada a diferents processos de neurodegeneració, com també els corresponents mecanismes de compensació que produeixen canvis en les xarxes funcionals del cervell. L’estudi conjunt de disfuncions i reorganitzacions de la connectivitat cerebral, estructural i funcional, obre un camí per poder monitoritzar els efectes de les diferents aproximacions terapèutiques als processos neurodegeneratius.