Poble, poder i premsa en l’Europa postcomunista

La realització actual de la vida política en l’Europa excomunista té dos escenaris —Europa Central, des dels Països Bàltics fins a Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria, i Europa Oriental amb la resta de les nacions a les quals caldria incloure-hi fins a cert punt Grècia— i tres condicionants. Aquests últims són: les misèries (material, cívica i moral), la por i l’aïllament social. La divisió
de conducta dins d’aquestes dues Europes es deu al fet que la dictadura comunista va ser comuna, però el substrat social i cultural diferia substancialment entre l’Est i el centre. Això és tan evident que no cal explicar ni la “Primavera de Praga”, ni el frustrat alçament magiar, ni l’apedregament dels tancs soviètics per la població del Berlín Oriental. Tampoc caldria explicar la infinita submissió romanesa i moldava, ni les guerres iugoslaves de Milosevic o l’oníric plet grec amb Skopje pel dret de dir-se Macedònia. Finalment, tot això serà abordat en la conferència. Però no hi haurà la menor aŀlusió a l’avenir —mediat i immediat— que espera a l’Europa Oriental, perquè és totalment imprevisible donada la seva total dependència de la correlació de forces político-financeres que es va donant en el Vell Continent.

Cicle: L'Estat del Món-IV. Europa Central i les seves transicions

Organitzat per: Residència d'Investigadors