Salut i medi ambient. El cas de l’Atlas de la Salut a Espanya

Entre els determinants de salut de la població tenen un paper molt important les condicions de l’entorn. En contrast amb la patologia infecciosa “clàssica”, molt dependent dels factors higiènics i ambientals, des de fa uns 50 anys s’han manifestat
nous trastorns clínics i s’ha modifi cat la incidència de malalties convencionals. Durant aquest període, i de forma creixent, l’aparició de la contaminació química ambiental ha originat o afavorit aquests canvis de la patologia i de les condicions de salut poblacional. La disseminació d’agents químics nocius per a la salut ha adquirit dimensions planetàries, la qual cosa ha portat el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) a establir una sèrie d’agents que cal eliminar totalment del medi. Aquests agents van ser definits primerament pel Conveni d’Estocolm (2001) com a Contaminants Orgànics Persistents (COP), ampliats recentment per la Conferencia de Dakar (2007). De fet es tracta de més de 300 agents, ja que molts dels COP són famílies de productes. En tots els casos es tracta d’agents orgànics haŀlogenats (és a dir que contenen clor, brom o fl uor), utilitzats com a plaguicides, pirorretardants, antiadhesius, etc... N’existeixen molts més tan nocius com els COP, però que encara no estan dins la llista dels COP per raons econòmiques o industrials (cas del metilmercuri, per exemple). En estudis recents sobre la mortalitat a Espanya considerant petites regions o els municipis, s’han posat en evidència les grans diferències de risc de patir determinades patologies segons les regions i les seves condicions de salut ambiental. Les pitjors condicions es troben fonamentalment en el sud-oest espanyol, especialment a Huelva i la regió d’Algesires, correlacionant altament amb la gran contaminació industrial (refineries, mineria històrica, indústries petroquímiques, etc). Tanmateix, per certes patologies específi ques, com és el cas de la malaltia de Parkinson, la incidència més elevada respecte a la mitjana espanyola es presenta a Catalunya (especialment a Tarragona), segueix  la vall de l’Ebre i abasta el País Basc i Astúries. Totes aquestes àrees tenen una història secular de contaminació per agents de la família dels COP i similars.