El lliurepensament va ser un dels moviments polítics i socials més importants en l’Europa del període 1860-1914. El lliurepensament català no va ser aliè a la sensibilitat humanitarista, encara que a partir de pressupostos propis. Compartia amb altres grups –com els quàquers– un pacifisme militant. Però el seu principal objectiu anava més enllà: es tractava de l’alliberament de la humanitat de l’opressió del jou religiós. Una missió, alhora, ètica i política: era necessari crear un espai que possibilités el ple desplegament d’una moral humana autònoma radicalment deslligada dels mandats de les religions positives; era imperatiu que els individus abandonessin creences que veien com la pedra angular de l’ordre social i polític existent.
Aquest particular concepte de l’humanitarisme va tenir a veure, en part, amb l’intent de crear tota una sociabilitat d’oposició materialitzada en l’elaboració de rituals alternatius en tot allò que fes referència a la vida i la mort, i, sobretot, en la fundació d’escoles racionalistes i laiques. El gran esforç demandat requeria un nou guió: una cosmovisió materialista diferent de la fonamentada en el relat bíblic. Cosmovisió que es va articular a partir d’una lectura peculiar de l’evolucionisme i la termodinàmica.
Cicle: Humanitarisme, Ciència i Medicina, en la Pau i en la Guerra
Organitzat per: Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF, en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Dirección General de Investigación.
Podeu seguir les nostres conferències en streaming
