X Concert de Primavera

19h

Antoni Besses és un músic integral. A la seva feina de pianista i pedagog cal afegir-hi el seu interès en la composició. I entre
les seves cartes credencials ostenta una especial preocupació per la música fonamental de Johann Sebastian Bach.
Mostra d’això són les seves reconegudes versions enregistrades d’El clavecí ben temperat, o el seu substancial treball en les Variacions Goldberg. Al costat d’això destaca una tècnica admirable i una eloqüent projecció expressiva reconeguda en la interpretació dels grans repertoris del Romanticisme.
D’entre els múltiples repertoris cal subratllar el fructífer acostament als autors del segle XVIII espanyol, una tradició ja  sustentada al piano de Granados. Una síntesi d’aquests mons arriba amb el seu enregistrament, al costat de Miquel Farré, de la integral de l’obra de Frederic Mompou, realitzada encara en vida del compositor.
En el seu currículum destaca haver treballat amb figures tan rellevants com Pierre Sancan, Frédéric Gevers, Olivier Messiaen o Alicia de Larrocha, fet que explica la seva capacitat reflexiva i alhora el seu compromís amb l’expressió, davant els reptes que planteja la interpretació. A partir d’aquí també l’important paper que ha jugat com a pedagog quant a la formació de la nova i brillant generació actual de músics. Pel que fa a la seva generació, Besses és part d’una plèiade d’importants pianistes com Miquel Farré, Ramon Coll, Albert Atenelle, Paula Torrontegui, Àngel Soler i d’altres.
La composició des d’una perspectiva formal i renovadora sempre ha participat de les necessitats expressives de Besses, i té un catàleg molt extens, encara que la seva valoració com a intèrpret ha deixat de banda aquest aspecte, que avui es renova amb l’estrena de Matèria sonorapartícules. En aquest programa Antoni Besses reflecteix els seus interessos més importants. L’ostentació de Bach en la Fantasia cromàtica i Fuga en re menor és significativa, en un context harmònic d’àmplia presència de la sèptima disminuïda, reflecteix els seus interessos en la variació i en l’exercici de la llibertat tonal; li constitueix el pòrtic de la magistral Fuga.
La importància de l’obra de Bach va ser sens dubte reconeguda pels grans compositors, però no va arribar al públic fins als temps del Romanticisme. Cap al final del segle XIX Brahms va compondre els seus 6 Klavierstücke, peces breus afins a l’art de la variació. Els primers dos Intermezzi, apassionat el primer en la menor, i sentimental el segon en la major, oposen el seu
caràcter; la Balada que segueix és en sol menor amb el seu característic interval de tercera en el tema. Finalment l’Intermezzo planteja a la crítica certa inquietud, amb dues idees temàtiques que juguen conjuntament i un discurs amb delicades harmonies.
Completa el perfil estètic d’aquest programa que s’inicia amb els Corals bachians, el Preludi, Coral i Fuga, una de les cúspides del piano romàntic del mestre de la forma que va ser César Franck, escrita una dècada abans dels Klavierstücke.
Gershwin assaja una síntesi de mestissatge i porta la seva formació clàssica al jazz. Aquests tres preludis són una picada d’ull formal de mestria en els quals el músic americà fa gala de treball harmònic en el blues central. L’Agitato núm.
3 l’autor el va qualificar com a “Spanish”. 

Jorge de Persia

Cicle: X Concert de Primavera

Organitzat per: Residència d’Investigadors