Ciencia i compromís social - Élisée Reclus (1830-1905) i la geografia de la llibertat

Cicle de conferències celebrat el novembre del 2005 en la Residencia de Investigadores CSIC-Generalitat de Catalunya i a l’Institut d’Estudis Catalans

Com diu J. Cornuault, autor d’un dels textos que presentem, "no és gens fàcil per a un adult autènticament interessat faltar a la seva cita amb Reclus avui dia".

Els dos eixos fonamentals de la vida i l’obra d’Élisée Reclus i que les determinaren absolutament son: l’amor a la Natura i l’amor als éssers humans.

L’amor a la Natura, el va determinar, de jove, mentre recorria les ribes del Shannon durant el seu exili a Irlanda, a dedicar-se a la geografia.

L’amor als éssers humans el van fer extremament sensible a la injustícia, la manca de llibertat, l’abús de poder i l’explotació dels més febles. Aquesta sensibilitat el menà a comprometre’s en tot moviment social que defensés la llibertat individual i la igualtat i el dret de tothom a viure amb dignitat i sense penúries.

Aquest compromís el dugué a lluitar per defensar l’ideal republicà enfront de la monarquia, primer, i de l’imperi de Lluís Bonaparte després.

Però la derrota de la Comuna de París, en la qual Reclus participà activament, el va portar a concloure que l’Estat, fos quina fos la seva constitució, era una eina d’opressió i explotació en mans dels poderosos, i es va decantar decididament per l’anarquia —«la més alta expressió de l’ordre», segons les pròpies paraules de Reclus—, com a única via d’emancipació dels éssers humans.

En aquest cicle de quatre conferències es pretenia presentar al públic aquests dos aspectes fonamentals de la vida i l’obra d’Élisée Reclus: la ciència i el compromís social, el geògraf i el llibertari o el llibertari i el geògraf —car són aspectes inseparables de Reclus—.

Es va comptar per donar les conferències amb dos geògrafs —la Dra. Teresa Vicente Mosquete, de la Universitat de Salamanca, i el Dr. Philippe Pelletier, de la Universitat de Lió— i dos historiadors —el Dr. Eduard Masjuan, del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Álvaro Girón, de la Institució Milà i Fontanals-CSIC de Barcelona.

El volum consta, a més, d’un article fet especialment per a l’ocasió pel Sr. Joël Cornuault, que anima i dirigeix Les Cahiers Reclus, una publicació mitjançant la qual ens mostra com és encara possible interrogar políticament, geogràficament i filosòficament Reclus i la seva obra. Tal com ens diu: Encara hi ha molta feina a fer!

Xavier Arnau
(en representació dels editors)

Per a sol·licitar aquesta publicació a ho podeu fer a :