Terres, ponts, paisatges: Poesia i edició a la Catalunya d'avui

Editat amb motiu del cicle de trobades i lectures celebrat del 16 de gener al 16 de març a la Residència d'Investigadors.

La poesia és un territori en si mateixa. Trasllada al lector, a través d'aquest transportador de sentit que és la metàfora, a una cartografia on la vida del símbol substitueix la vida física. No és superior a la vida ni s'hi enfronta. Senzillament li ofereix una llar on habitar més enllà de la successió, del canvi, de la trasnformació. És, si voleu, el record de l'aigua del riu que ha passat, quan ha passat. I, per tant, no allò que queda, sinó allò que creiem que queda.

Aquesta complexitat estableix també una complicitat: amb el llenguatje, és clar, però també amb el col·lectiu humà on s'incardina aquest llenguatge, i amb el seu espai físic i cultural. Si la poseia catalana ha excel·lit com una de les tradicions líriques europees més interessants, és per haver sabut establir aquesta xarxa entre la llengua catalana, en tant que llenguatge ric en els seus registres simbòlics, amb la seva realitat històrica i geogràfica.

Per a sol·licitar aquesta publicació a ho podeu fer a :