S’analitzen dos moments clau de la història de la psiquiatria en els quals la preocupació humanitària pels malalts mentals, entre altres motius, va afavorir la introducció de reformes assistencials i de canvis en la consideració científica, social i cultural de la bogeria: 1) el naixement, en el trànsit del segle XVIII al XIX, de l’alienisme, una nova medicina mental en el marc d’un ampli moviment filantròpic, que va propiciar la humanització en el tracte als “insans” mentals, com també la consideració i abordatge racionals i científics dels seus casos; i 2) el sorgiment en el primer terç del segle XX del moviment pro-higiene mental, que va tenir un paper important tant en la sensibilització de l’opinió pública sobre la penosa situació dels pacients mentals, com en la concepció d’una nova mirada a la bogeria en termes científics i humanitaris.
Cap d’aquests dos moments va estar exempt de contradiccions i clarobscurs. No en va, la sensibilitat humanitarista cap al boig o la boja ha estat sempre relacionada amb la consideració de “perillositat” dels subjectes amb un trastorn mental i la condició de la psiquiatria com un saber expert estretament relacionat amb les estratègies de defensa social, la qual cosa obliga a plantejar-se la qüestió des d’una perspectiva particularment dialèctica.
Cicle: Humanitarisme, Ciència i Medicina, en la Pau i en la Guerra
Organitzat per: Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF, en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Dirección General de Investigación.