Avenços en la cura de cremats en el segle XXI

Es fa tot sovint difícil determinar quins descobriments específics han representat canvis en la cura dels cremats. Les àrees on hi ha hagut més avenços en la cura dels cremats i que han millorat els resultats obtinguts fins ara inclouen les cures intensives, el tractament de ferides per cremades, el control de la resposta hipermetabòlica i el control de les infeccions. La mortalitat i el temps d’estada dels pacients cremats a l’hospital s’han reduït enormement en els últims 25 anys. En els anys 60, la probabilitat de supervivència era tot just del 50% per a pacients amb cremades que afectessin el 35-44% de superfície total del seu cos (TBSA - Total body surface area) i molt pocs pacients amb cremades que els afectessin el 45% TBSA aconseguien sobreviure. Avui en dia, el LB50 (proporció de superfície cremada que és letal per al 50% de pacients) en el cas de nens i joves supera el 95% del TBSA, i la mitjana d’estada a l’hospital per a la majoria de cremades greus sol ser tot just de mig dia per cada tant per cent del TBSA cremat. Això és un veritable èxit i un admirable testimoni de la concentració d’esforços en personal i de mitjans que s’han fet servir per als pacients amb cremades severes. Aspectes específics de la cura de cremades que han millorat espectacularment en els hospitals de cremats inclouen els tractaments per millorar la cura de ferides (invasives i no-invasives), l’extirpació precoç i els empelts (inclosos els de teixits artificials), el control de les infeccions i el reforç del sistema immunològic, les millores en el subministrament de les necessitats nutricionals i metabòliques (nous mètodes de nutrició, hormones recombinants i agents anabòlics) i l’evolució del bancs de pell efectius, el control d’infeccions, els nous materials i estratègies de tancament de les ferides, l’aplicació de teràpies amb cèŀlules mare i la introducció d’aŀlotransplantaments amb teixits complexos.