El trasplantament renal és un pilar fonamental del tractament integral de la insuficiència renal crònica terminal (IRCT), que avui dia té una incidència de més de cent casos nous per milió d’habitants cada any. A Catalunya aproximadament un 50% de malalts prevalents d’IRCT són portadors d’un trasplantament renal funcionant. Aquesta forta implantació del trasplantament renal al nostre país millora la salut i la qualitat de vida dels malalts i representa un important estalvi per al nostre sistema de salut.
El trasplantament renal ha evolucionat fortament des dels seus inicis a principis dels anys 60. La millora en les tècniques de preservació renal, la reducció en la incidència de rebuig agut gràcies a la introducció de nous immunosupressors (IS) i un control més efectiu de les infeccions han augmentat la supervivència de l’empelt renal en el curt i mitjà termini. Malauradament, però, el dany crònic de l’aŀloempelt renal provoca el fracàs d’un 4% anual d’òrgans. A més, els malalts receptors desenvolupen neoplàsies amb més freqüència que la població general i tenen un risc elevat de patir accidents cardiovasculars i complicacions derivades de l’ús perllongat dels IS emprats en la prevenció del rebuig agut i crònic, que sovint exerceixen un efecte indiscriminat sobre el sistema immune.
Els avenços en trasplantament renal s’adrecen primordialment a la prevenció del dany d’isquèmia/reperfusió, al disseny de nous immunosupressors dirigits selectivament contra mecanismes de resposta immunitària, a un millor control de la resposta humoral en contra de l’empelt, a la introducció de pautes pro-tolerogèniques, i al desenvolupament de biomarcadors que permetin refinar la utilització dels IS per tal de reduir-ne les dosis i la morbilitat i que haurien de portar a la medicina personalitzada en el trasplantament renal.
Cicle: Desafiaments del Segle XXI. La Veu de la Medicina, II
Organitzat per: Residència d'Investigadors, Fundació Clínic Barcelona, IDIBAPS i RESA