Charles Darwin, Lord Kelvin, els radioisòtops i el concepte de Temps

Quan Charles Darwin va publicar el seu famós llibre sobre l’origen de les espècies l’any 1859, va obrir la caixa dels trons en molts aspectes. Un dels aspectes més revolucionaris del llibre va ser l’aplicació del concepte del temps als éssers vius al proposar que les diferents poblacions d’organismes procedien d’un ancestre comú del qual s’havien anat diferenciant de manera gradual. Aquest concepte del pas gradual del temps de la vida, altrament conegut com evolució, immediatament va generar grans discussions filosòfiques i religioses i va impregnar altres disciplines com la Geologia.
La lenta evolució dels éssers vius implicava, entre altres coses, que la Terra era molt més antiga del que es pensava.
William Thomson, també conegut com el primer baró de Kelvin, no estava d’acord amb les idees revolucionàries de Charles Darwin i, per a rebatre’l, va calcular, utilitzant les seves famoses lleis termodinàmiques, que l’edat de la Terra se situava entre 20 i 40 milions d’anys. El descobriment de la radioactivitat i dels radioisòtops l’any 1903 va posar en evidència que els càlculs de lord Kelvin no eren correctes i que la Terra era molt més vella del que inicialment havia calculat. Avui en dia sabem que l’edat de la Terra és de 4.54*10^9 anys +/- 1%. Però, què és la radioactivitat? Quin paper va jugar la radioactivitat en aquesta disputa? Per què la radioactivitat permet saber l’edat de les coses? En què es basen els diferents mètodes de datació radiomètrica? Pot ser que els éssers humans hàgim modificat tant el medi ambient com per alterar les relacions de determinats radioisòtops?
Es poden visualitzar les partícules radioactives?

Cicle: DILLUNS DE CIÈNCIA: Les Ciències de la Terra a la nostra vida quotidiana

Organitzat per: Residència d’Investigadors, CSIC - Delegació a Catalunya, Institut de Ciències de la Terra - Jaume Almera