De la societat tribal a la societat civil. Exemple del Sus marroquí

L’asabiyah es refereix a un vincle sociocultural que es pot emprar per calibrar la fortalesa dels agrupaments socials. Utilitzat a l’era preislàmica s’ha fet popular entre els inteŀlectuals de diverses disciplines per haver-lo fet servir també Ibn Haldūn (1332-1406) en el seu treball Muqaddimah. L’asabiyah és un concepte polisèmic que es pot entendre com una solidaritat de tipus social amb èmfasi en la consciència de grup, la cohesió i la unitat, però no és necessàriament propi dels nòmades, ni tampoc està basat en la relació sanguínia. Ha estat considerada per diversos autors, entre els quals Durkheim, com la solidaritat
mecànica de caràcter tribal. Però ¿com passar de la democràcia tribal —la solidaritat mecànica— a la democràcia moderna —solidaritat orgànica? El treball de camp que Maria Àngels Roque va dur a terme a la fi dels anys noranta al sud del Marroc pot donar algunes pistes del fenomen associatiu i de la solidaritat camp-ciutat.