Encefalitis autoimmune – O com un anticòs pot alterar la personalitat, esborrar la memòria i produir psicosi

Un dels grans reptes de la ciència d’aquest segle és entendre com funciona el cervell. Durant segles, influències filosòfiques i religioses suggerien que la consciència, la memòria, la conducta i les funcions mentals estaven deslligades del cervell. Avui en dia, gairebé tothom accepta que l’amor i les emocions no vénen del cor, ja que simplement és un múscul destinat a moure la sang. Tanmateix, la idea que la ment i l’espiritualitat s’originen en un òrgan físic com el cervell, és un concepte relativament nou que encara pertorba algunes persones. No entenen que el cervell és un òrgan computacional encarregat de processar informació, i que té una complexitat extraordinària a causa de l’enorme quantitat i varietat de cèŀlules que té i de les interaccions entre elles. Aquest concepte no trivialitza el misteri de la ment humana, sinó que des del punt de vista biològic augmenta el nostre respecte pel seu poder i la seva complexitat. Models inesperats, com l’extirpació dels hipocamps per tractar l’epilèpsia d’un malalt, estudis neuropsicològics i, més recentment, models genètics i farmacològics, han servit per començar a entendre el cervell com a base de funcions mentals complexes. Regions cerebrals específiques, circuits neuronals i receptors sinàptics no només estan involucrats en la funció motora o dels sentits primaris (visió, tacte, entre altres) sinó que també ens fan conscients de nosaltres i l’entorn, són la base de la memòria, modifi quen la conducta i, en defi nitiva, ens fan humans. Fa pocs anys vàrem descobrir un grup de malalties en les quals els malalts produïen autoanticossos contra diversos receptors sinàptics, n’alteraven els nivells i la funció sinàptica i trastocaven els mecanismes de plasticitat neuronal. L’acció dels anticossos provoca profundes alteracions de conducta, de memòria, psicosi i regressió de la personalitat, entre altres símptomes que estan en la intersecció de la neurologia i la psiquiatria. Hiperespiritualitat o bé sospita de possessió demoníaca són manifestacions d’aquests anticossos en alguns malalts. La causa d’aparició dels anticossos sembla ser un mecanisme de mímica molecular en el qual un tumor sistèmic, distant del cervell, o bé una infecció microbiana originen una resposta immunològica que va mal dirigida contra receptors neuronals. L’eliminació dels anticossos cura els malalts, però el seu desencadenament ens ha donat un model natural i una eina molecular per entendre una mica més com funciona el cervell.