La Nanociència i la Nanotecnologia constitueixen un nou paradigma en la generació de coneixement en el qual les barreres tradicionals entre disciplines científiques es desdibuixen i, per això, s’han convertit en una nova eina, intensiva en coneixement, amb capacitat per transformar radicalmente una gran varietat de sectors tecnològics. Els més coneguts, i que gaudeixen de més ressonància mediàtica, són potser la nanoelectrònica i la nanomedicina. No obstant això, els nous reptes mediambientals i l’exigència d’avançar cap a un model energètic sostenible neutre respecte del clima, constitueixen un revulsiu extraordinari per al naixement d’un nou escenari en el qual els materials nanoestructurats puguin convertir-se, a mitjà termini, en claus per fer viables diverses tecnologies emergents. Citem, a tall d’exemple, l’economia de l’hidrogen, els nous conceptes per a la generació elèctrica o electroquímica fotovoltaica, la iŀluminació efi cient d’estat sòlid, l’emmagatzemament elèctric d’alta densitat, l’energia elèctrica superconductora efi cient i fiable, o fins i tot el desenvolupament de reactors de fusió per confi nament magnètic amb bobines superconductores d’alta temperatura.
En totes aquestes prometedores tecnologies, el repte més important és la consecució de materials nanoestructurats funcionals efi cients, i alhora de baix cost. És per això que l’extraordinari elenc de noves metodologies de nanofabricació basades en l’aproximació bottom-up constitueix una verdadera revolució tecnològica que obre la porta a allò que pot arribar a denominar-se «Energia nanotecnològica».
En aquesta presentació es mostraran exemples del progrés recent en nanociència i nanotecnologia i com aquests poden infl uir en un dels reptes més urgents que actualment té plantejada la humanitat: el desenvolupament d’un nou paradigma energètic vàlid per al segle xxi.
Cicle: ENERGIA AVUI I DEMÀ,Repte Global per a la Humanitat?
Organitzat per: Residencia d'Investigadors