La SIDA, trenta anys d’infecció: passat, present i noves teràpies

La Síndrome de la Immunodefi ciència Adquirida (SIDA) és una malaltia infecciosa causada pel virus de la immunodefi ciència humana tipus 1 (VIH-1). Els primers casos es van descriure en 1981-82 a San Francisco i Nova York i ràpidament l’anomenada «epidèmia del segle xx» es va anar estenent per tot el món. L’origen del virus és l’anomenat Virus de la Immunodefi ciència dels Simis (VIS), poc patogen per als primats no humans. El salt interespècies s’havia produït uns 30-50 anys abans. El VIH-1 es va identifi car el 1983 i a partir d’aquest moment se’n va facilitar el diagnòstic (presència d’anticossos o serologia positiva en les persones infectades) i es va poder defi nir la història natural de la malaltia.

Després de l’anomenada «infecció aguda» o «primoinfecció», sovint asimptomàtica, s’entra en un llarg període d’equilibri que refl ecteix la capacitat del nostre sistema immunològic per controlar la infecció i la capacitat del VIH-1 per escapar. Hi seguia un període de 3-10 anys, en el qual es produïa un «esgotament» del sistema immune i l’aparició d’infeccions i càncers «oportunistes». L’esperança de vida solia ser inferior a 1-2 anys.

El primer antiretroviral (la zidovudina) es va introduir el 1986, i el tractament antiretroviral continuat i d’alta efi càcia deu anys més tard (1996). L’any 2012 l’esperança de vida d’una persona infectada pel VIH-1, que pugui accedir al tractament i que el compleixi, és similar a la de la població general ajustada per edat i sexe. Una persona tractada, i amb bona resposta, és molt difícil que pugui transmetre el virus. Per tant, el tractament no solament és benefi ciós a nivell individual per a les persones infectades sinó que també és una arma de salut pública per reduir la taxa de transmissió i per tant de noves infeccions.

La millor arma per evitar la disseminació de qualsevol malaltia transmissible d’origen infecciós és una vacuna preventiva. Per al cas del VIH-1 s’ha demostrat que aquesta és possible, però que l’efi càcia dels prototips actuals és encara massa baixa perquè pugui aplicar-se de manera rutinària.