L’apropiació de Maimonides

Entre 1295 i 1305 dues persones bastant diferents — un el nebot d’Arnau de Vilanova, un metge acadèmic format a Montpellier, l’altre un jueu que es va convertir al cristianisme i que exercia a la cort papal — van emprendre el treball de traduïr al llatí tota l’obra mèdica de Maimonides, sobre tot els seus treballs sobre asma, verins, coitus, i hemorroides. En aquests treballs, en termes generales, Maimonides va difondre aspectes presos de l’espectre sencer de la vida a Egipte d’aquella època, ca. 1200. Un estudi comparatiu de les traduccions fetes per aquests dos individus ens permet estudiar el tipus de retrat de la vida islàmica que van escollir representar, i com presentaven al propi Maimonides als lectors europeus.

Organitzat per: Cultura médica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis"de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i la Residència d'Investigadors